Publicitat enganyosa

Va, comencem la gincana excursionista. Fem via cap Rubió, amb la canalla demanant darrera si realment arribarem a Andorra a comprar no sé què, si continuem per aquella carretera. Al poble, el carruatge de la tieta s’enfronta amb la dura realitat, l’asfalt desapareix sota les nostres rodes al primer revolt. El més vell del llogarret ens indica que, efectivament, per arribar a les comes cal continuar quatre quilòmetres per aquell corriolet. Però bé, al final no és per tant, esquivant vaques arribem a la casa de vacances de la Heidi i la seva família.
Entrepà de tres llesques als bancs de picnic a l’exterior, amb formatge i cap de senglar, sense misèries, abans de començar amb el recorregut per la muntanya. Etapa suau, seguim a les vaques fins a una mena d’estanyol, que deceb una mica al personal, amb el banyador ja a la boca i ganes de fer alguns llargs. D’això en tenim a dojo al parc de la Ciutadella quan plou i no li diem estany, a veure qui serà ara el pixapins.
La pluja amenaça i tornem, no sense deixar de fer de Heidi i Pedro pels prats, el verd sense tanques ni cartells de prohibit trepitjar ens omnibula als de ciutat.

Tornem al mas i donem el dia per tancat amb la reglamentària truita de patates. 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s